Muralles de la Vila
L’any 1.233 Jaume I conquesta Borriana. Poc després, a través d’un pacte de rendició, el Castell de Borriol passa a mans cristianes. Els primers colons cristians s’establiren als escarpats pendents dels peus del castell, tal i com indiquen les dues cartes pobles de 1250. Gradualment aquesta situació anà evolucionant produint-se un bescanvi poblacional entre cristians i musulmans, de mode que els primers passaren a ocupar els principals carrers mentre que els segons s’aglutinaven en l’espai conegut com la Moreria.
L’any 1255 el rei Jaume I va donar el territori del Castell de Borriol al seu lloctinent Ximén Pérez d’Arenós. D’aquesta manera naixia el senyoriu de Borriol, governat pels Boïl i Tous al llarg de l’Edat Mitjana. Possiblement d’aquest moment data la construcció del Palau que seria el principal símbol del poder feudal exercit pels barons de Borriol.
És a partir del segle XIV quant les fonts arqueològiques i documentals deixen constància d’una nombrosa i ben organitzada comunitat musulmana (aljama) habitant la Moreria de Borriol. Aquesta dualitat entre la Vila i la Moreria caracteritzà l’urbanisme de Borriol fins a l’expulsió morisca l’any 1609.
Pot ser caldria relacionar la muralla del Palau amb un document datat en 1379 pel que Pere IV atorga llicencia a Jofré Tous per construir les noves muralles de la vila (Gil-Mascarell i Font, 2008), tractant-se per tant d’una construcció de finals del segle XIV.
A partir d’aquest moment el barri emmurallat de la Vila quedaria conformat pels actuals carrers Major, Palau i de les alforges, així com la Plaça del Pou i la part alta dels carrers de l’Atzavara i de les Moreres. Comptava amb dues portes d’entrada, una d’elles, la del camí de Barcelona, es localitzava a l’actual Plaça del Pou (antiga Plaça de Rei) de la que actualment no queda cap tipus de vestigi. L’altra, corresponent al camí de València, es localitzava a la Costereta de les Parres, conservant-se fins a l’actualitat el Portalet de les Parres, construït possiblement a l’època moderna.
Muralla del Palau: Adossada al parament oest del Palau una imponent muralla de tapia encaixonada limita amb el barranc d’Atzavara i protegeix el poblament. Té una llargada aproximada de 25 m i una amplada de 1,10 m. El tram de muralla que limita amb el Barranc de l’Atzavara es troba realitzat a base de tàpia calicostrada, conservant encara el revestiment en la zona superior. També es documenten els forats de les agulles i les empremtes de les caixes al revestiment.
Portalet de les Parres: Portal compost per una sola obertura d’arcada de mig punt. Sobre l’arc, a la cara nord, es disposa una fornícula amb una representació gràfica pintada sobre ceràmica de la Verge dels Desemparats segons tradició valenciana, mentre que a la cara sud es disposa un retaule de Sant Vicent de Ferrer, ambdós amb una cronologia del segle XX.
El portal culmina amb una cornisa ornamental de ceràmica de geometria ondular on la cresta central és la més elevada i els laterals són dues mitges crestes simètriques respecte l’eix vertical central. Sobre la cresta principal central hi reposa, a mode de decoració, una esfera d’estuc que eleva l’anagrama de Maria elaborat en ferro forjat. Sobre les dues mitges crestes laterals hi reposen dues decoracions ornamentals, tractant-se de dues pinyes, símbol religiós de la resurrecció.
La cara sud de l’arc de mig punt està realitzada a base de carreus de pedra de Borriol, travats amb morter de calç. En algunes zones el portal es troba lluït amb morter de ciment i després emblanquinat.
Portalet de la Moreria:
Portalet en colze perxat localitzat al Carrer Palau, de clara tradició andalusina, presenta coberta tradicional a base de canyís. Aquest espai de circulació que dona accés al barri de la Moreria, es troba actualment delimitat pels murs de les cases contigües, realitzats amb maçoneria travada amb morter de calç, utilitzant-se carreus de sorrenca i calcària a les cantonades. Els paraments presenten enlluït de morter de calç de bona qualitat. D’altra banda la coberta, realitzada a base de bigues de fusta, rajola massissa i canyís, forma part de la balconada d’una de les cases contigües.
PALAU FEUDAL
El Palau ocupa part d’un xicotet raval de la part alta de Borriol, inserit en ple casc històric. Està envoltat per un interessant conjunt de murs i muralles que revelen una superposició de diferents elements arquitectònics. Els murs delimiten un espai de 1500 m2 que actualment està ple de construccions modernes. El solar on se situa el Palau presenta un aflorament de roca calcària en la seua meitat superior, mentre que l’altra meitat es troba totalment reblerta per un reblit. De l’estudi mural es desprèn que hi ha dos fases constructives (Antonio, 2004: 4): Fase 1: mur de tàpia calicostrada amb banqueta de pedra encaixonada. Es conserva un fragment de 22 metres lineals i una alçada variable entre els 2 i els 3,5 metres. Aquest tram de tàpia conserva tres espitlleres originals fetes amb rajola. Fase 2: Mur de reforç que dobla el primer, i se li adossa per la part exterior. Construït en tàpia de pedra encaixonada i formigó de calç, presenta una amplada similar a l’anterior, conservant-se tota la seua llargària però no el coronament.
En les excavacions dutes a terme a l’interior del recinte per JM Antonio Otal només localitzem un aljub amortitzat amb materials del segle XIX i XX, però res de ceràmica que aportés informació complementària. Únicament aporten informació els murs perimetrals, i en concret les espitlleres que situen la construcció en època medieval en un moment anterior a l’ús d’armes de foc (Antonio, 2004: 5). Aquestes són anul·lades quan s’aixeca el segon mur, el qual supera en altura i resistència al primer. Així doncs les dades aportades per l’excavació no són concloents per conèixer amb exactitud el moment de la primera construcció.
