Llocs d’interés
Nucli històric tradicional
Borriol s’origina als peus de la falda del castell musulmà, encaixat entre els barrancs de les Alforges i de l’Atzavara. Es tracta d’un enclavament de gran valor estratègic, que dominava des de ben antic el pas pel corredor que dibuixa la vall del riu. El seu urbanisme irregular i adaptat a l’orografia del terreny és fruit d’aquesta fundació andalusina.
Actualment el nucli històric tradicional encara conserva el seu encant, amb indrets tan emblemàtics com la Casa Abadia amb el seu jardinet denominat l’Hort del Cura; el Portalet de la Moreria, porxat en colze de tradició musulmana; la Casa de la Vila, actual seu del Museu d’Història de Borriol, o l’Esglèsia de Sant Bartomeu.
La Plaça de La Font és el centre comercial i administratiu del poble, li dona nom l’obra
realitzada per picapedrers locals a base de pedra de Borriol l’any 1899, destacant els quatre panells decoratius en relleu orientats perfectament als punts cardinals.
Muralles, portals i contraforts
Localitzat al nord-oest de l’actual nucli urbà de Borriol, a la vora del barranc de l’Atzavara, el Palau és un recinte emmurallat de planta trapezoidal i gairebé 1000 m² de superfície. Construït entre els segles XIV i XV seria el principal símbol del poder feudal exercit pels barons de Borriol. A l’època moderna s’annexen dos grans contraforts per reforçar la construcció.
Adossada al parament oest del Palau una imponent muralla limita i protegeix el poblament, podria relacionar-se amb les muralles manades construir per Jofré de Tous, senyor de Borriol, l’any 1379.
Al carrer de les Parres s’accedeix per una de les portes d’entrada a la vila antiga, a partir de la qual s’endevina el traçat emmurallat de la part sud. Aquest portal, compost per una sola obertura d’arcada de mig punt a base de carreus de pedra de Borriol, compta amb dos retaules ceràmics de la Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent.
El Castell
Un dels elements més emblemàtics de Borriol és el seu castell roquer. Aquest presideix l’amfiteatre muntanyenc que envolta els carrers del nucli antic. La seua estructura és fruit de la construcció islàmica i les posteriors reformes cristianes, encara que troballes de restes ibèriques i de l’edat del bronze a la seua vessant podrien estar indicant una ocupació anterior del tossal.
La tècnica constructiva predominant és la tapia de maçoneria, de tradició andalusí i consistent en un encofrat de fusta reblert amb capes alternes d’argamassa i pedra. La planta és irregular i compta amb torres, aljubs i un nivell inferior composat per una muralla que defensa el camí d’accés a la fortalesa.
La Moreria
Situat a les primeres estribacions del Castell i al nord del nucli urbà de Borriol, el jaciment arqueològic de la Moreria és el barri on van habitar els moriscos de Borriol, que suposaven la meitat de la població municipal fins al mateix moment de l’expulsió de 1609.
Les excavacions realitzades al jaciment han deixat al descobert part del seu urbanisme, caracteritzat per carrers empedrats, cases senzilles amb varies alçades, una gran sèquia, diversos aljubs, un forn de ciment i una sija per al dipòsit subterrani del forment.
Així mateix, les ferramentes de metall i resta d’objectes de ceràmica i vidre recuperats durant les intervencions arqueològiques, ens permeten apropar-nos al dia a dia d’aquests avantpassats. Aquestos es troben exposats al MUHBO (Museu d’Història de Borriol).
Museu d’Història de Borriol
L’actual seu del MUHBO s’ubica en un dels edificis civils més importants del patrimoni de Borriol. Està composat per l’antiga Llotja medieval, que conserva un arc apuntat, així com la Casa de la Vila construïda l’any 1788, d’estil neoclàssic i que va donar servei com a l’ajuntament fins l’any 1987. A la planta baixa se situen les antigues presons, que conserven gravats i dibuixos realitzats pels presoners. En aquesta mateixa planta, dedicada a l’àrea temàtica d’arqueologia, es troba el mil·liari de Borriol, dedicat a l’emperador romà Deci i que data del segle III després de la nostra era. Es tracta de la peça més valuosa de la col.lecció destacant per la gran part d’inscripció que conserva. La primera planta està dedicada al període comprès entre els segles VII i XIX.
Pintures rupestres de la Joquera
Van ser descobertes l’any 1929 pel castellonenc Joan Baptista Porcar a la riba esquerra del barranc de l’Albaroc, en un abric format per grans blocs de sorrenca.
L’any 1998 es van declarar Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, juntament amb desenes d’abrics amb pintures d’art llevantí. Es tracta d’un art pictòric de tipus figuratiu, que es desenvolupa entre el Mesolític i el Neolític a diverses zones mediterrànies de la Península Ibèrica. Es localitza generalment en abrics de poca fondària i sol representar escenes de guerra, rituals, de recol·lecció o de caça. Aquest últim és el cas de les pintures de la Joquera, on es pot identificar clarament una figura humana d’11 cm d’alçada pintada en tons vermellosos que correspon a un caçador guarnit amb un arc en la mà esquerra i un tocat de plomes al cap. La resta de l’escena es troba pràcticament perduda, però possiblement representava a diversos individus perseguint un grup d’animals.
Les pintures de la Joquera destaquen per tractar-se d’un dels conjunts rupestres d’art llevantí més propers a la Mediterrània (a tan sols 8 km de la costa).
Església de Sant Bartomeu
Construïda al segle XVI sobre l’emplaçament de la primitiva església del segle XIII, l’església de Sant Bartomeu és l’edifici monumental més important del nucli urbà. Compta amb una nau de quatre trams amb contraforts als laterals i presbiteri poligonal amb coberta nervada de creueria de tradició gòtica. Està articulada a la manera clàssica amb columnes i pilastres pròpies de l’estil renaixentista.
Destaquen les pintures murals de la coberta del presbiteri, bona mostra de la pintura mural barroca de finals del segle XVII i que reprodueixen alguns passatges de la vida de Sant Bartomeu, així com altres figures d’arcàngels, àngels músics i doctors de l’església.
El campanar s’afegiria al segle XVII i la capella de la Comunió, rematada amb una cúpula sobre petxines i llanterna al segle XVIII.
Ermita de Sant Vicent
L’ermita de Sant Vicent Ferrer és un edifici del segle XVII dedicat a un dels patrons del municipi i es troba emplaçada en el lloc on el sant valencià va predicar el segle XV.
Es tracta d’un temple amb una sola nau amb decoració d’estil neoclàssic. Compta amb l’edifici annex de l’ermità, que la va habitar fins les darreries de l’anterior centúria. Front a l’ermita hi ha una ampla esplanada, avui restaurada, amb l’horteta que pertany a la parròquia, una creu de pedra, un pou i una font.
El Calvari
A les darreries del segle XVII, Pere Boïl d’Arenós, senyor feudal de Borriol, va sufragar les despeses d’aquest temple d’una sola nau dedicat al Santíssim Crist. Es troba emplaçat sobre una placeta aterrassada amb dues creus i la decoració interior és d’estil neoclàssic. El Via Crucis puja serpentejant la vessant i tot i que les estacions van ser destruïdes durant la Guerra Civil les reconstruccions conserven els textos originals.
Cada Dijous Sant l’ermita és l’escenari del drama sacre escenificat per l’Associació Cultural Nueva Jerusalén. Destaca, a més a més les vistes panoràmiques que ofereix del nucli urbà, el Castell i la Moreria.
Patrimoni hidràulic
Al voltant del riu de Borriol observem mostres etnològiques molt rellevants com la Torreta del molí, l’assut del Toll de Borrús, l’Alquerieta, les sénies i tot un ric entramat de reg amb séquies, basses i altres construccions relacionades amb l’aprofitament històric de l’aigua que des de la seua gestació a l’època romana, es va perfeccionar amb els musulmans i durant els segles posteriors.
Masos de la Serra de Borriol
Els masos de partides com la Serra i la Penya, entre d’altres, esdevenen una mostra de poblament dispers propi de les partides muntanyenques del terme municipal, enmig d’un paratge natural propici per al senderisme. Alguns d’ells, com el Mas de l’Hereu, es remunten als temps medievals, i altres es van anar edificant posteriorment.
Construccions de pedra seca
Lluny de la vall del riu i del nucli de població. a les partides més muntanyenques de la Perelola, la Penya, Crussanto i la Serra, es concentren abundants construccions de pedra seca que podem classificar a grans trets en: ribassos, casetes de pedra i retirs als ribassos, que eren casetes que s’utilitzaven per refugiar-se de les inclemències meteorològiques. També trobem altres construccions com els aljubs i forns de calç o de ciment.
És indiscutible la importància ancestral del treball de la pedra del terme, així com també de les explotacions de les canteres i pedreres d’arreu del terme municipal, especialment les de la partida de l’Abeller i les Mallades.