La pedra de Borriol
Parlar de pedra a Borriol és fer-ho des de diferents punts de vista, des del treball acurat i ancestral del paisatge abancalat del terme però també per les activitats extractives de les pedreres de l’Abeller i d’altres indrets del nostre municipi, que porten diversos segles de tradició.
Precisament fa uns mesos, al mes de novembre de 2018, l’art de construcció de murs de pedra seca, els coneixements i les tècniques d’aquest art popular a països com Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa, va ser inscrit en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Aquesta fita ha marcat el reconeixement mundial d’un art mil·lenari que forma part de la cultura, la història i el paisatge del territori borriolenc, transmés de generació en generació fins a l’actualitat.
Fruit d’aquesta rellevància paisatgística i de referent econòmic en altres temps, sorgiren també a l’any 2018 les I Jornades de la Pedra Seca de Borriol, organitzades per l’Associació Cultural Amics del Patrimoni de Borriol, amb col·laboració de l’Ajuntament de Borriol, que van tindre continuïtat també l’any 2019 i esperen tindre-la al llarg dels propers anys. Aquestes activitats vénen a commemorar el passat històric que ens ha caracteritzat com a col·lectivitat des de temps immemorials. Perquè parlar de Borriol durant molts anys va ser sinònim de paredadors i de pedrapiquers.
Era molt comú que terratinents d’altres pobles veïns, com Castelló, de la Pobla, inclús de València o Barcelona, contractaren els serveis dels paredadors locals que els havien de refer algun portell caigut per les pluges, construir ribassos en llocs inaccessibles per albergar algun bordís de garrofera, també per remodelar un pouet o un aljub en alguna finca particular o senzillament per dibuixar algun oró al voltant d’algun arbre monumental, així com també per modelar la pedra com ho feien els pedrapiquers borriolencs.
És, sens dubte, l’herència més notable dels nostres avantpassats, que ha teixit el territori borriolenc des dels indrets més plans de la vall fins als cormos dels tossalets i de les moles que composen el nostre terme municipal. Aquesta xarxa de ribassos i d’elements de treball de la pedra seca ens ha conformat també en el nostre procés identitari, perquè associem els nostres sentiments a la nostra terra, al seu paisatge, al binomi pedra i Borriol.
Perquè la tècnica del treball de la pedra seca, contràriament al que s’ha pensat durant molt de temps, és el màxim exponent de l’arquitectura popular a les nostres comarques. I, com a tal, cal preservar-la per a les novelles generacions que ens sobrevindran, sent conscients que l’ofici dels paredadors pateix en l’actualitat una minva quasi bé irreparable en les economies locals dels nostres municipis.
Per a més informació, podeu fer click ací i llegir l’article de Vicent Falomir del Campo, La pedra en sec a Borriol, presentat a les VII Jornades Culturals a la Plana de l’Arc, celebrades l’any 2002 a la Serra d’En Galceran.
