Jaciments arqueològics més importants
Tossal de les Forques
Turó de poca alçada situat a l’est del corredor de Borriol, gairebé a la sortida d’aquest a la Plana. Té forma arrodonida amb un esglaó a l’oest que dóna sobre el riu Sec. Les altres vessants són molt més suaus, especialment la que mira a l’est cap al camp de golf. El jaciment es troba a la cimera del turó i en les successives terrasses del vessant est, adaptades al terreny. Al nord-oest, al costat del penya-segat és on s’observa la presència d’una muralla que tancaria tot el recinte, però que no és fàcil seguir pels altres costats ja que està molt camuflada amb els abancalaments. On s’aprecia millor la muralla coincideix amb un rebaix del terreny que el separa dels contraforts la muntanya i que s’ha interpretat des de sempre com un fossat que complementària la defensa de la muralla.
Va ser objecte d’una excavació entre finals de 1981 i principi de 1982, en la qual es va realitzar un tast d’uns 25 metres quadrats i es va arribar a una profunditat de 40/70 cm, documentant tres nivells. També es van documentar diversos murs. A l’interior d’un dels recintes es va trobar una inhumació infantil, mentre que la necròpolis estaria situada al costat del barranquet de la Coma i el camí dels Arriers, en la part sud del turó, zona que vam prospectar però en què només vam poder veure alguns fragments molt rodats de ceràmica a torn ibèrica i cap resta d’ossos. Un altre element associat a aquest jaciment és un forn ibèric que va ser excavat per Porcar a principis de l’any 1932. Aquest ha estat catalogat com forn en omega de tipus B5 de Broncano i Coll. Nosaltres vam visitar el lloc on suposadament va ser excavat el forn però no queden restes visibles, només una fornícula al bancal que el propietari del terreny relaciona amb el forn.
Tossal de l’Assut
Turó de forma cònica amb la cimera allargada i en pendent. Està envoltada per quasi tots els seus costats pel barranc de la Mola i el riu Sec que conflueixen en el seu extrem sud. L’accés és més fàcil pels vessants sud, est i nord-est, mentre que a la NW hi ha un pronunciat tallat que arriba fins al riu gairebé en vertical. Aquestes vessants més suaus estan alterades per la presència de dues pedreres de pedra de rodé que han modificat molt el seu perfil. El jaciment es troba a la vessant meridional en terrasses adaptades a les corbes de nivell. Els escrits de Porcar assenyalen la presència d’una muralla que tancaria el jaciment per aquest costat. Aquesta hauria forma circular i s’adaptaria a l’orografia del turó. També documenta dos departaments de planta quadrangular. En la nostra prospecció hem pogut observar la presència de diversos murs dispersos per la superfície en un estat de conservació molt penós, així com el que sembla un tast d’un sondeig cap a la meitat de la cimera i nombrosos forats de clandestins.
Els materials dipositats al Museu de Borriol són nombrosos, destacant la ceràmica ibèrica pintada, la ceràmica campaniana i monedes encunyades a Celsa (Senent, 1923). A més d’aquests elements també es documenten grans contenidors sense decorar, gerres i tinetes amb vores motllurats i engruixits, nanses de àmfores, un fragment de mà de morter amb doble apèndix de decoració zoomorfa (Porcar, 1933: 492, fig. 2), ceràmica de vernís negre, campaniana A i B, així com material d’època romà republicana. Al costat d’aquests elements se suposa la troballa d’un tresoret de 62 bronzes datats entre el 76-75 aC als quals s’atribueix la procedència d’aquest jaciment (Villaronga, Garcia Garrido, 1984).
Via Augusta
Camí que des dels Pirineus arribava fins Cadis en l’antiguitat (Gades). Va ser construït per l’emperador August entre els anys 8 i 2 aC sobre un traçat anterior que es coneixia com la via Heràclea. El seu traçat creua tota la província de Castelló seguint una ruta que de vegades queda paral·lela a la línia de la costa. El terme de Borriol el travessa de SE a NW pel corredor interior situat entre la Serra i les muntanyes prelitorals. Una vegada s’havia traçat el lloc de pas de la calçada per part dels agrimensors començaven les tasques de construcció. La via es fomentava amb una rasa de l’ample de la via emplenada de pedres de diferents mides travades amb arena o argila. Sobre aquest farcit es col·locaven unes pedres més petites que a la vegada feien de base per a la col·locació de les lloses o de les graves naturals que formaven el paviment, segons fóra urbana o interurbana. D’altra banda, les calçades romanes tenien la tendència a construir-se en línia recta quan l’orografia ho permetia ja no superar un pendent màxim del deu per cent. Als voltants de les grans vies romanes es localitzaven a una distància més o menys regular, que no solia excedir dels quaranta quilòmetres, les cases de postes, unes edificacions destinades al repòs, a l’alimentació i al canvi de cavalls entre els oficials i els homes de negocis que recorrien l’Imperi. Associat al seu traçat estan els mil·liaris, columnes de pedra situades al costat del camí que servien per assenyalar les distàncies.
El Palmar
Situada en uns camps al sud-est de la població però que queden gairebé dins el nucli urbà. Es tracta d’una vil·la romana que va poder tenir una gran importància donats alguns dels materials que s’atribueixen (cap d’Adrià). Apareix esmentada des del segle XIX pels erudits locals i estatals.
Tot i així ha estat objecte de nombrosos espolis i destruccions (construcció de la piscina, del camp de futbol…) sense cap tipus de control. Les úniques intervencions que coneixem corresponen als anys 1982 (sense informació complementaria) i 1997 (sondeig de 8m x 2,7m x 1,6m). En les dues es varen trobar enterraments que queden en la perifèria de l’àrea de la vil·la romana. La primera amb teules, la segona sense cap element indicatiu de cronologia. Actualment, els camps estan totalment abandonats. En molts punts s’acumulen les runes i els camps fa temps que no s’atenen. La dispersió de material és molt àmplia, arribant fins al riu. Per alguns investigadors la seua situació en un lloc prou pla (a 160 msnm), sense restes defensives evidents, suposa una funcionalitat relacionada amb l’activitat agrícola.
