Forns de calç i ciment
Els fornets de Cominells
Conjunt de dos forns adossats, construïts en el segle XIX i destinats a la cocció de mineral margo-calcari per a la producció de ciment. Pertanyen a dos moments constructius diferents. El forn més antic és el situat al sud. Està parcialment excavat en el terreny natural (roca margo-calcària), amb la façana principal orientada al nord-est. És una façana d’alçat tronco-piramidal, feta de maçoneria travada amb argamassa (sòcol) i pedra-seca (alçat). En ella s’obre el corredor de descàrrega, flanquejat per dos contraforts atalussats perpendiculars a la façana. L’arc d’accés i la volta del corredor són rebaixats i estan bastits amb maçoneria disposada a sardinell. La cambra de combustió és de secció voltada, feta amb blocs de pedra calcària. La xemeneia és troncocònica i de blocs de gres rogenc.
El forn nord s’adossa a l’anterior i és obra del paredador local Josep Falomir Vicent (Pepet de Floquencio), qui el construí en la dècada dels 20 del segle passat. Guarda la mateixa orientació que l’anterior, amb sòcol de maçoneria travada amb argamassa i alçat de pedra-seca. La boca de descàrrega també està flanquejada per dos contraforts, donant pas a un corredor de volta rebaixada de maçoneria. L’estructura de la cambra de combustió i de la xemeneia és semblant a la del forn sud, conservant part de l’enreixat. Amb l’adequació de la plataforma de descàrrega del forn sud, aquest forn deixà de funcionar definitivament.
Tots dos forns comparteixen la plataforma de càrrega, a ella arribava la matèria primera a través d’un pont de maçoneria travada amb argamassa construït per salvar la trinxera deixada per la pedrera original. La llum del pont la constitueix un únic arc rebaixat que permetia el pas des de l’antic camí de Cominells fins a la pedrera original (actualment urbanitzada). Per la seua part, el tauler del pont comunicava el forn amb les pedreres situades al nord-est, a través d’un camí empedrat de ferradura.
Els forns de Sant Lluís
Forn de calç localitzat al costat del Camí Vell de Borriol, a escassos metres del barranc de Cominells. Presenta pou de secció circular excavat a nivell del subsol amb un diàmetre màxim de 2,91 m, mentre que l’accés dona al bancal adjacent que està a una cota mes baixa. L’estructura es troba realitzada a base de maçoneria amb blocs mitjans de gres rogenc (rodé) travats amb morter de calç. L’estructura es troba realitzada a base de maçoneria amb blocs mitjans de gres grogenc travats amb morter de calç. Presenta nomes cara interna mentre que a l’exterior es troba atalussada i posteriorment coberta amb terra. S’han utilitzat blocs mes grans per a l’accés i lloses per al llindar. Orientació Nord-Sud amb la boca orientada al sud. Es documenta una fornícula de xicoteta mesura a la esquerra de l’accés.
Els forns del Collado
Conjunt de dos forns adossats, construïts al segle XIX i destinats a la cocció del mineral margo-calcari per a la producció de ciment. Els forns pertanyen a dos moments constructius diferents. El forn més antic és el situat a l’oest. Està parcialment excavat en el terreny natural (roca calcària), amb la façana principal orientada al Sud. En aquesta façana, de pedra-seca i parcialment ensorrada, s’obre el corredor de descàrrega, format per un arc rebaixat de rajoles i una volta catalana també rebaixada. El seu interior està parcialment cobert de pedres i restes vegetals. Consta d’una cambra de combustió i una xemeneia fetes amb blocs de gres rogenc (rodé). Encara conserva l’enreixat metàl·lic de la cambra de combustió. La plataforma i boca de càrrega resten ocultes baix la vegetació.
El forn est és més recent, adossant-s’hi a la façana principal del forn oest. És una estructura de planta quadrangular feta de maçoneria, amb la façana principal orientada al sud. Aquesta presenta un escalonament en el seu alçat, estant en el graó inferior on s’obre el corredor de descàrrega, format per un arc i una volta catalana de mig punt. La cambra de combustió està feta amb lloses de pissarra, conservant part de l’enreixat original i restes de ciment cuit. La xemeneia, troncocònica, és de blocs de gres rogenc. L’interior del forn es utilitzat ocasionalment com abocador incontrolat. La plataforma i boca de càrrega resten ocultes baix la vegetació.
La matèria primera era transportada a través del camí de Raca, desconeixent la ubicació de les pedreres.
Forn del mas de Danielet
Forn de calç localitzat a escassos metres del barranc de Mola, a l‘est del Poblat Ibèric del Tossal de l’Assut. Presenta pou bastant profund, de secció circular excavat a nivell del subsol del bancal, mentre que l’accés dona al bancal adjacent que està a una cota més baixa. L’estructura es troba realitzada a base de maçoneria amb blocs mitjans de gres rogenc (rodé), travats amb morter de calç a l’interior. Presenta nomes cara interna mentre que a l’exterior es troba atalussada i posteriorment coberta amb terra. La barana de la boca superior està realitzada a base de blocs treballats i lloses disposades en posició vertical. S’han utilitzat blocs més grans per a l’accés i lloses per al llindar.
Forns de la Vall d’Umbrí
Es tracta d’un conjunt de diverses estructures relacionades amb la fabricació de ciment. La primera de les estructures està conformada per dos forns adossats, presenta planta quadrangular parcialment excavada en el terreny natural, aprofitant un antic abancalament. Està formada per dos forns tubulars de rajola refractària, folrats per una estructura quadrangular de maçoneria. Ambdós forns comparteixen la mateixa plataforma de càrrega, on s’obren les boques circulars de les respectives xemeneies i per on s’abocava la matèria primera. El perímetre de la plataforma està protegit per un muret de maçoneria. Les boques de descàrrega, per on s’extreia la pedra cuita, es troben en la façana nord, la qual conserva sengles contraforts atalussats als extrems que li confereixen un alçat de forma trapezoidal de més de tres metres d’alçada. En el lateral esquerre de la façana es conserva una escala de maçoneria que comunica les plataformes de càrrega i descàrrega. Les boques de descàrrega estan conformades per sengles corredors de maçoneria i volta de mig punt als quals s’accedeix a través d’arcs de rajola. La cambra de combustió del forn est encara conserva els forats del forjat de la reixa metàl·lica que separava la xemeneia de la cambra de combustió. L’interior del forn oest està reblert d’escombraries. Front la façana nord es conserva la plataforma de descàrrega, delimitada per un banc de maçoneria, a la qual s’accedeix a través d’un camí de carro excavat en el terreny natural i actualment cobert per la vegetació.
A uns 26 metres al sud, es conserva una de les pedreres la qual abastia de matèria primera. Està excavada a cel obert formant una trinxera d’orientació est-oest en el vessant de la muntanya i a uns 52 metres a l’est es conserva altra pedrera excavada a cel obert, la seua planta forma una mitja lluna amb una base plana base per a facilitar les activitats extractives i el transport de materials. El tall de major alçada es troba en el lateral est, formant un penya-segat de més de 10 metres d’altura.
Entre els forns i la primera pedrera es conserva un conjunt d’edificacions destinades a allotjar temporalment als treballadors. L’edifici principal és una construcció rectangular de maçoneria, amb teulada a dues vessants i la façana principal orientada al sud. En la vertical del carener, un mur perpendicular a la façana divideix l’espai intern en dos recintes.
Forn de la Moreria
Forn per a la cocció del mineral margo-calcari per a la producció de ciment. Forma part del jaciment arqueològic de la Moreria, al nord del nucli urbà de Borriol, una zona en procés d’excavació arqueològica. Es troba parcialment excavat en el terreny natural (roca calcària) i la façana SW està adossada a les restes d’una antiga casa. Està format per una xemeneia i una cambra de combustió, ambdues de gres rogenc (“rodé”) i folrades d’una estructura rectangular de pedra-seca reblerta de terra i cantells. La plataforma de càrrega està situada sobre un abancalament i en ella s’obre la boca circular de la xemeneia (actualment coberta per una reixa de ferro per evitar accidents). La boca de descàrrega, per on s’extreia el material cuit, es troba en el bancal inferior i està orientada a l’est, donant pas a un corredor de maçoneria i volta de mig punt que condueix a la cambra de combustió. La cambra de combustió encara conserva els forats del forjat de la reixa metàl·lica que la separava de la xemeneia. El forn es troba en procés d’excavació, amb l’interior parcialment reblert d’escombraries i enderrocs. La plataforma de descàrrega està ben conservada, donant pas a un camí de carro que, remuntant el Barranc de les Alforges condueix fins a la pedrera.
