Església de Sant Bartomeu
L’església de Sant Bartomeu és un temple de finals del segle XVI o inicis del XVII que ocupa el solar de l’antiga església parroquial. Arquitectònicament segueix patrons tardo-renaixentistes, amb una interessant decoració barroca atribuïda als germans Ochando (aplics de fusta en arcs i nervadures). En la segona meitat del segle XVII l’església és fortament barroquitzada: es pinta la volta del presbiteri amb escenes de la vida de Sant Bartomeu que han estat atribuïdes indistintament als germans Guilló i a Josep Orient, i es construeix un gran retaule de pedra per cobrir el reraltar que va ser destruït als inicis de la guerra civil.
Ja en el segle XVIII es construeix la Capella de la Comunió annexa, d’estil neoclàssic i consagrada a la Mare de Déu dels Dolors, amb altars secundaris dedicats a Sant Vicent i Sant Antoni.
A inicis del segle XX, es substitueix el paviment original de lloses de pedra per un paviment ceràmic, reutilitzant part de les lloses per a la pavimentació de la placeta de l’església.
Durant la Guerra Civil l’església va ser saquejada (1936) i utilitzada com a magatzem, perdent bona part del seu patrimoni moble.
Amb posterioritat a la guerra es mantingué com el principal lloc de culte del municipi fins l’any 1983, quan es construeix la nova església parroquial de Santa Maria. Des de llavors s’obre esporàdicament per al culte i celebracions especials.
És una església d’una sola nau i presbiteri poligonal, amb coberta nervada de creueria de tradició gòtica. Annexa al costat de l’Evangeli es troba la Capella de la Comunió, de planta quadrada i coberta per una cúpula de teula sobre petxines i llanternó. El campanar, quadrat, es troba junt a la portalada principal. Tot el conjunt està bastit amb maçoneria, emparant carreus en les portalades i el campanar. Compta amb tres accessos:
- La portalada principal, oberta al carrer del Palau i de factura renaixentista. Sobre ella hi ha un templet dedicat a sant Bartomeu.
- L’accés lateral, que dóna accés des de la placeta, d’estil neoclàssic.
- La portalada de la Capella de la Comunió, oberta en la mateixa placeta. Com l’anterior, amb arquitrau neoclàssic i decoració austera.
L’interior del temple es divideix en quatre trams, amb capelles laterals entre contraforts. Un fris perimetral molturat separa els arcs de mig punt d’accés a les capelles de l’arrencament de les voltes. La decoració és austera però de gran qualitat, destacant els aplics de fusta tallada i daurada sobre arcs i finestrals i les pintures murals del presbiteri, obra dels germans Guilló o de Josep Orient, amb escenes de la vida de Sant Bartomeu. Respecte a l’art moble destaquen les estacions del calvari, obra francesa del primer terç del segle XIX.
El cor es situa sobre l’accés principal, comptant amb una barana de fusta i ferro acuradament treballada. Junt a ell es troba l’orgue, obra del mestre aragonès Francisco Zurita de Belmonte i datat en 1887. L’any 2005 va ser restaurat per l’organista Ricard Miravet. El púlpit s’obre en el contrafort situat entre la primera i segona capella de l’Epístola.
El presbiteri, tripartit, disposa de dues sagristies laterals i un reraltar on actualment hi ha una imatge de Sant Bartomeu. Les portalades de les sagristies són d’estil clàssic, a mode de templets sobreposats, amb fornícules amb imatges de la Miraculosa (templet esquerre) i d’un àngel (templet dret). Ambdues portalades es veren parcialment afectades per la construcció de l’altar barroc, estant finalment restaurades l’any 2003.
L’accés a la capella de la Comunió és realitza a través dels dos darrers arcs laterals de la nau de l’Evangeli. És de planta quadrada amb cúpula sobre petxines. Disposa d’un altar dedicat al Santíssim Crist. Està decorada amb talles d’escaiola, amb relleus de sants, destacant una àguila bicèfala, escut de la casa d’Àustria.
El campanar és una construcció sòlida de tres altures separades per cornises molturades i a les que s’accedeix per una escala de cargol amb graons d’obra. En la segona planta es troba la sala del rellotge amb la maquinària d’un rellotge de mitjans segle XX. La darrera planta està destinada a la sala de campanes, amb quatre finestrals de mig punt per allotjar les campanes oberts a cadascun dels laterals de la torre. Finalment el terrat disposa d’una barana perimetral de pedra amb pinacles a cadascun dels angles. Del campanar destaca el gran nombre de gravats conservats que, amb caràcter popular i temàtiques diverses, reflecteixen part de la història de l’edifici.
