Ermita del Calvari
Segons la documentació històrica l’any 1684 es va construir l’edifici de l’Ermita junt amb les estacions del Via Crucis, per iniciativa del senyor de Borriol Pere Boïl. Al segle XIX es realitzen algunes reformes, però tot el conjunt va quedar destruït durant la guerra civil, reconstruint-se quasi per complet al segle XX.
Per altra banda, la campana que es localitza a l’espadanya es va fondre l’any 1959 per Salvador Manclús, quan es va reconstruir el patrimoni campaner del poble. L’any 1941 es va col·locar la creu que presideix la plaça amb les sigles B.P.B.
L’edificació original estava conformada pel presbiteri amb un porxat a cada lateral, però actualment consta d’una sola nau i d’una sagristia menuda. Es troba realitzat a base de maçoneria amb carreus a les cantonades i coberta de teula a dues vessants.
La façana té un alt sòcol que emmarca la portalada principal i un frontó decorat amb pilastres, amb un xicotet òcul al centre que presenta decoració formant una creu.
L’edifici té una sola porta d’accés, de forma rectangular i que es localitza al centre de l’eix de simetria. Als dos laterals presenta ambdós envans amb reixes. En la part superior del envà de la dreta s’observa un retaule ceràmic amb la Passió de Crist. S’accedeix a l’interior de l’edifici a través d’una escala de pedra d’esgraons semicirculars.
A l’interior hi ha un altar amb la imatge de Crist, destacant la decoració neoclàssica a base de columnes corínties. En el mur del que seria el presbiteri hi ha una rajola amb una inscripció: SE HIZO A expensas de Carmen Falomi y Villarocha en el año 187(4) que fa referència a l’altar de la mare de deu dels Dolors.
Remata el conjunt una espadanya acabada en teulada amb una campana fosa en 1959 per Salvador Manclús de València. Presenta marca de fàbrica i una inscripció incisa: “SANTO CRISTO DEL CALVARIO/ORA PRONOBIS/29 DE MARZO DE 1959/BORRIOL”. Es troba instal·lada amb truja de fusta de tipus tradicional i compta amb cigonyal i un cable per voltejar-la des de l’interior de l’Ermita.
L’edifici un es troba emplaçat sobre una placeta aterrassada, de planta circular i amb tres creus de pedra.
El Via Crucis puja serpentejant per la vessant. Les estacions estan realitzades a base de rajola i posteriorment emblanquinades. Presenten sòcol de carreus i teulada amb revestiment de taulells blancs i verds coronada per una creu de forja. La sisena estació aporta la data més antiga referent a l’existència del recinte (1684 mars) que es troba gravada sobre la pedra de la base. Els textos de les estacions són els originals que hi havia abans de la seua destrucció, durant la guerra civil. Els retaules, amb escenes de la Passió de Crist, estan realitzats per Cotanda i Diago.
