Ermita de Sant Vicent
L’ermita de Sant Vicent Ferrer es troba localitzada en el lloc on, segons la tradició, va predicar el dominic l’any 1410. El temple es va construir l’any 1667 i es va reformar l’any 1730. Cal destacar l’emplaçament del temple a la vora de l’antic camí Vell o Via Augusta, i com a testimoni d’aquest fet són les peces de mil·liari que al voltant d’ella es van trobar, que en l’actualitat s’exposen al Museu d’Història de Borriol. A molts pocs metres també s’ubicava la desapareguda Venta de Sant Vicent, que va prestar servei des de temps immemorables fins al darrer terç del segle XX, en què fou arrasada arran de la construcció de l’autovia actual.
Es tracta d’una ermita d’estructura senzilla de reduïdes dimensions. Presenta una sola nau i no té capelles adossades als laterals. A l’interior la nau d’estil corinti es troba dividida en tres trams, presenta unes mesures de 13 metres de llarg per 6 d’ample i un cor alt sobre la cancel·la. Darrere de l’altar, dedicat a San Vicent, es conserva la pedra sobre la que va predicar el sant, que travessa el mur i es visible per la part posterior de l’edifici. Es pot llegir la següent inscripció: “SOBRE ESTA PEDRA PREDICA SANT VICENTE FERRER I PVEST“.
La façana és rectangular, amb cornisa recta sobre la que s’alça l’espadanya metàl·lica amb la campana. L’accés està conformat per una porta dentelada central i als dos laterals finestres baixes enreixades. Sobre l’entrada hi ha un panell ceràmic amb la imatge del Sant i una dovella de pedra amb la data de construcció de l’ermita gravada (1667). Per sobre s’obri altra finestra rectangular, també emmarcada amb carreus. Per damunt d’aquesta finestra hi havia un rellotge de sol del que tan sols queda la barreta de metall.
Adossada a l’ermita està la casa de l’ermità, elevada sobre un porxat amb pedrís corregut i oberta a l’exterior per dos grans arcs de mig punt. Té dues plantes, una primera planta on està la casa de l’ermità, i un baix per a lligar els matxos al piló.
Construcció realitzada a base de maçoneria amb reforços de carreus a les cantonades, portes, i finestres. Només el porxat i la façana presenten revestiment i emblanquinat.
Les cobertes de l’ermita, la capçalera i la casa de l’ermità, són independents i estan realitzades a dos aigües a base de teula.
Per últim l’ermita té una ampla esplanada, avui restaurada, amb l’horteta que pertany a la parròquia, una creu de pedra, un pou construït en 1952 i una font de maçoneria amb la pila de pedra treballada.