Castell i Moreria
Castell
El Castell de Borriol està situat en una cresta rocosa de 330 m, als peus de la qual s’estén la població. En el replà superior, estret i apuntat, amb uns 70 metres de longitud aproximadament, s’alça la petita fortalesa medieval. Per les seues característiques es considera com un castell roquer, segons la classificació de Forcada (Forcada, 1992, 133-136), ocupant el 100% de la superfície sobre la qual s’assenta i amb uns pendents al seu voltant de 90º.
És d’origen àrab i disposa de dos recintes escalonats (Gil-Mascarell, Font, 2008): Recinte I.- Està situat al capdamunt de la penya. La seua planta és poligonal irregular, amb cinc costats i de forma allargada en sentit NW-SE. Suposa un espai de 392 m2, i en ell es troben les dependències i edificacions principals del conjunt, a més de dos aljubs. Destaquen la Plaça d’Armes, les dependències i un reducte triangular a la manera de Celoquia o Alcàsser per a residència del Senyor.
Recinte II.- Funciona com barbacana i des d’aquest espai s’accedia al primer recinte. La seua superfície total és de 540 m2, abraçant en el vessant SE al recinte primer. Ací hi ha un safareig i el que probablement serien les cavallerisses. El safareig estaria sense cobertura per poder abeurar els cavalls i altres animals o per a fins domèstics. Portal del castell. Es trobava al coll que dóna pas a l’interior del recinte. Avui no queda res d’aquest. Es consideren com d’obra islàmica els aljubs i bona part de la seua estructura en el recinte primer, apreciant encara en ell determinades merlets netament àrabs les quals es troben disposades per sota de l’obra cristiana aixecada després de la reconquesta (Forcada, 1992, 40).
Moreria
La Moreria de Borriol és un assentament de grans dimensions que ocupa la vessant sud-est del tossal on s’ubica el castell de Borriol, establint-se com a límits naturals el barranc de les Alforges a l’est, el barranc del Palau o barranc de l’Atzavara a l’oest i la roca natural al nord, de manera que el poblament es desenvolupa cap al sud, on es troba l’actual població. El jaciment, amb una superfície aproximada d’uns 5.000 m2, es localitza a uns 220 metres per sobre del nivell de la mar, en una zona de relativa pendent, de manera que les construccions s’adapten a les corbes de nivell (Arquer, Viciach, 2012c). Hi ha un primer moment d’hàbitat que data de l’època del bronze, tot i que desconeixem de quin tipus d’assentament es tracta i on es trobaria localitzat.
El següent moment d’ocupació del que tenim constància correspon al segle XIII, moment en què es funda la població de Borriol i s’escampa el poblament des de l’església cap al castell, per això no serà fins al segle XIV quan s’ocupa la zona més alta del jaciment. De seguida aquesta zona s‘abandona (al segle XV), motiu pel qual s’han conservat els nivells medievals intactes (Arquer, Viciach, 2012c). L’escassesa de materials de l’època moderna indica com a mínim una ocupació molt dèbil des del segle XV fins a principis del segle XVIII, tot i que podríem estar parlant d’un abandonament total de la zona. Ja al segle XVIII i fonamentalment al segle XIX trobem abundants indicis materials que indiquen una ocupació intensiva, fins al segle XX, moment en que moltes de les cases seran emprades com a corrals i de forma progressiva el barri de la Moreria anirà quedant abandonat.
