Casa abadia
Immoble situat en el número 2 del carrer del Palau, ocupant un solar rectangular front l’església de Sant Bartomeu vora la muralla medieval, sense descartar la possibilitat que en origen fora cantoner amb un dels portals desapareguts de la Moreria.
No es conserva documentació referent a la seua construcció ni evolució arquitectònica fins a inicis del segle XX, quan en l’Avanç Cadastral de 1923 apareix com a propietat del clergat, estant la residència del rector de Borriol. Funcionalitat que conservarà fins l’any 1974, quan es venuda a particulars.
Després de la Guerra Civil l’edifici s’amplia annexionant la vivenda situada en el número 40 del carrer de la Moreria i el “Campet”, un solar resultant de l’enderrocament de l’illa de cases de la Moreria més pròxima al recinte emmurallat. La darrera casa va ser enderrocada en els anys 50 del segle XX. Entre els anys 50 i 60 del segle XX “El Campet” va ser utilitzat com a pati de l’escola de xiquets ubicada en el segon pis de la veïna Casa de la Vila.
Amb l’adquisició per part de particulars l’any 1974, l’edifici experimenta importants reformes en tal d’adequar-la com a vivenda.
La Casa Abadia respon al model de les cases artesanes de tradició gòtica: amb dues altures, una sola crugia i la façana en paral·lel al carrer, destacant l’absència del característic pati posterior per trobar-s’hi a la muralla. Està fabricada de maçoneria amb les cantoneres reforçades amb carreuons i la teulada aiguavessant al carrer Palau. En la façana est (carrer de la Moreria) destaca un mur que sobresurt de la línia de façana a mode de contrafort atalussat, estant possiblement restes de la muralla medieval
Conserva la portalada original en el carrer del Palau, d’arc de mig punt dovellat amb carreus i porta a dues batents. L’única finestra original es troba sobre la portalada, està delimitada per carreus i disposa de un ampit molturat. Aquests tipus de portalades i finestres de regust clàssic són habituals en l’arquitectura catalano-aragonesa dels segles XVI-XVII, podent-les considerar reminiscències renaixentistes. La resta d’obertures corresponen a refaccions posteriors. De les tres que disposa la planta baixa destaca la reixa amb decoració flamígera de la situada a l’esquerra de la portalada. Per la seua part, al carrer de la Moreria, un segon finestral amortitza l’antiga porta d’accés a la vivenda annexionada del número 40. Ja en la planta noble, dos balcons flanquegen la finestra original, havent-hi un tercer obert al carrer de la Moreria.
A l’interior, la portalada dóna pas a un rebedor on, a l’esquerra, es troba l’escala per pujar al pis superior. Baix el buit de l’escala, una porta comunica amb una sala semisubterrània amb volta de canó i perpendicular a la façana, possiblement corresponent a un antic aljub. A la dreta, una senzilla porta comunica amb un petit recinte a mode d’habitació. El pis superior ha perdut els forjats i distribució originals, estant substituïts per envans de factura recent.
Per la seua part, l’antic número 40 del carrer de la Moreria respon al tipus de vivenda característic d’aquest barri, de planta quadrada amb pati posterior. Com ja s’ha dit, l’accés original pel carrer de la Moreria va ser anul·lat, passant a accedir-hi a través de la Casa Abadia. L’edifici original tindria dues altures i una cambra amb teulada aiguavessant al carrer de la Moreria. L’annexió a la Casa Abadia suposà la modificació de la seua distribució interna, així com de l’orientació de la teulada, que passaria a vessar al carrer del Palau. Aquest fet va propiciar l’ampliació de la cambra original, afegint-hi un terrat sobre l’extrem est de la Casa Abadia.
Finalment el “Campet” té planta rectangular i paral·lela al carrer de la Moreria. Està dividit en dos abancalaments que ressegueixen les corbes de nivell. Els seus ribassos conserven nínxols a mode de capelletes malgrat no conservar les imatges votives. Són obra del darrer capellà que residí en la Casa Abadia, qui també construí una terrassa amb porxada d’arcs rebaixats i una escala per salvar el desnivell dels abancalaments. Ambdues estructures fetes amb formigó de ciment i sense gaire interès arquitectònic. Únicament assenyalar el cap de lleó d’escaiola que decora el capçal de la barana de l’escala. Per últim, dir que en la cantonada sud-est del Campet es troba la capelleta de Santa Llúcia, també declarada Bé de Rellevància Local.
