Antiga llotja i casa de la vila (actual museu)
Immoble ubicat en la confluència dels carrers Major, Palau i de les Parres, front la placeta de l’església. Format per dos edificis independents (Llotja medieval i Casa de la Vila neoclàssica) fins a la intervenció dirigida per l’arquitecte Ricardo Gómez l’any 1999.
La Casa de la vila neoclàssica es construí sobre el solar de l’antiga Casa del Consell, de la que únicament es conserva la llotja de la planta baixa, amb un arc ogival gòtic. La documentació més antiga referent a la Casa del Consell data del 12 d’agost de 1410, quan el senyor de Borriol Ludovic Pérez d’Arenós ven l’edifici al Consell de la Vila. Les poques restes conservades d’aquest primer edifici responen als models de l’arquitectura gòtica civil catalana del segle XV, trobant-hi un clar paral·lel en la Casa del Consell de Catí (1428-1437), un edifici rectangular distribuït en tres alçades: la planta baixa amb la llotja, també emprada com a carnisseria i almodí; la planta noble on s’ubicava el Saló del Consell, i la cambra situada directament baix la teulada. La construcció de la nova Casa de la Vila en el segle XVIII margina les restes de al primitiva Casa del Consell, que queden aïllades del nou edifici. Així, l’Avanç Cadastral de 1923 ens indica com eren utilitzades com a celler particular a inicis del segle XX.
Per la seua part la Casa de la Vila està datada l’any 1788 per una inscripció sobre la portalada. D’estil neoclàssic, segueix els patrons de l’academicisme arquitectònic valencià, estant un dels exemples millor conservats en terres de Castelló. La seua autoria podria estar vinculada a la figura de Bertomeu Ribelles, arquitecte que per eixes dates realitzava importants obres a Vila-real (Ajuntament, Pont del riu Millars, Capella de la Comunió), establint vincles comercials amb Borriol. El nou edifici també està dividit en tres alçades: la planta baixa amb les presons; la planta noble amb el saló de plens i la segona planta, antiga cambra i escola de xiquets fins a mitjans del segle XX.
L’edifici perd la seua funcionalitat l’any 1987, quan s’inaugurà el nou ajuntament a la Plaça de la Font. Des d’eixe moment s’engegà un primer projecte per condicionar-lo com a seu del Museu Municipal de Borriol, el que comportà realitzar importants treballs d’adequació sota la direcció de l’arquitecte municipal Ricardo Gómez Vicent: supressió de l’escala original substituint-la per l’actual, modificació dels forjats, obertura de nous finestrals i accessos interns, instal·lació de banys en l’antic rebedor, demolició d’envans, substitució del paviment existent i de la coberta original, arrebossat de les façanes, etc… Els treballs conclogueren l’any 1999, sense que arribar-s’hi a obrir el museu i restant com a espai de reunió i exposicions culturals. Actualment s’està condicionant novament per acollir la Col·lecció Museogràfica de Borriol i l’oficina de turisme municipal.
L’immoble és de maçoneria reforçada amb carreuons cantoners i carreus a les portalades. La coberta, a dues alçades, és a una vessant amb l’aiguavés al carrer Major.
El recinte de la llotja medieval conserva un gran arc ogival d’accés obert al carrer Major i tres pedres corresponents a les mènsules del forjat original. Compta amb dos armaris amb arcs de rajola rebaixats, un encastat en la paret darrera de l’edifici (resta de la muralla medieval), i l’altre tapiat en la paret oest. Tots dos armaris es poden datar en el segle XVIII. A les reformes de 1999 corresponen la porta de la paret est, que comunica amb les presons annexes, i l’escala d’accés a les plantes superiors. Aquestes no conserven cap element original, estant molt alterades per les continuades reformes, entre les que destaquen l’obertura de porters de comunicació amb l’edifici annex. Finalment, en 1999, la coberta també fou substituïda, conservant únicament l’alçada original.
Respecte a la Casa de la Vila neoclàssica, la façana està decorada amb un imponent sòcol de lloses de pedra local que també emmarca la portalada d’accés, així com les dues finestres enreixades corresponents a les presons. La portalada, d’arc rebaixat, es troba baix un òcul ovalat que il·lumina el rebedor. Aquest actuava originàriament com a distribuïdor, comunicant l’escala original (actualment desapareguda) amb les dues presons, que s’obren als laterals del rebedor. L’accés al seu interior es realitza a través de dues portetes amb arquitravades de pedra, estant l’alçada de la porta d’accés a la presó oest modificada durant l’any 1999 per a facilitar el pas. Ambdues presons superen els tres metres d’altura, estan cobertes amb voltes de canó de maçoneria encofrada. Cadascuna d’elles compta amb un petit calabós obert en el mur nord, conservant les portes originals. Del seu interior hi destaquen els gravats i dibuixos parietals realitzats pels presoners.
A la primera planta s’accedeix per l’escala ubicada en el recinte de la llotja. En ella s’hi troba el saló de plens, la secretaria i l’arxiu municipal. A aquests recintes, situats en l’angle nord-est del saló, s’hi accedeix per sengles arcs rebaixats de rajola. La planta s’il·lumina amb tres finestrals oberts en la façana principal, comptant el central amb una petita balconada de forja.
Finalment, la segona planta ha perdut la seua estructura original a conseqüència de les reformes de 1999, que suprimiren la compartimentació interna i la coberta original, estant substituïda per una nova teulada sustentada sobre un esquelet metàl·lic. Les actuals finestres també són fruit de les mateixes obres