Riu de Borriol
Assut de l’horta d’amunt
El primer dels quatre assuts que hi ha al riu de Borriol. Aquest en concret, és una presa que posseeix unes dimensions de 39 metres de longitud per 6m 30cm d'amplària i està realitzat amb blocs de pedra i morter. S’encarrega de regar els camps de l´horta Amunt, unes 300 fanecades d’horta. En el marge dret del riu es troba la caseta que alberga el pou de l´horta, que antigament era una sènia. Dalt de la paret de la presa hi ha una sèquia que recull l’aigua i la deixa en la sèquia mare que condueix l’aigua fins a la bassa de l´horta
Amunt, la bassa més gran de totes les hortes. De la bassa torna a eixir la sèquia mare que proporciona aigua a les diverses xarxes de sèquies. A uns 50 metres de la presa la sèquia mare té una comporta que torna l’aigua sobrant altra vegada al riu.
Assut de l’alquerieta
El segon dels quatre assuts que hi ha al riu de Borriol. Aquest en concret, posseeix unes dimensions més reduïdes amb 33 metres de longitud i està realitzat amb pedra i morter. Presenta el mateix sistema de recollida d’aigua que l’Assut de l’Horta Amunt. Es va crear per a proveir d’aigua a l´horta Mitjana mitjançant una sèquia en el marge esquerre fins a la basa que facilita l’aigua a 70 fanecades d’horta.
Existeixen encara restes de l’antic Assut de l´Alquerieta en el llit del riu. Aquest proporcionava aigua a la Torreta (antiga molí) i va ser substituït per l’actual cent metres més amunt. Les restes de l’antic assut de l´Alquerieta són escassos pel fet que s’han vist destruïts per successives riuades.
Assut de Borrús
El tercer dels quatre assuts que hi ha al riu de Borriol. Aquest en concret, és el més antic dels quatre a l’igual que el més alt. Posseeix unes dimensions de 51 metres de longitud i 4 metres d’alçada i està realitzat amb blocs de pedra i morter. S’encarrega de recollir les aigües per enviar-les per una sèquia al marge esquerre que arribava a la bassa de al Molí de Borrús on s’emprava per moure les pedres del molí i l’aigua sobrant per regar l’horta Avall mitjançant una sèquia que conduïa l’aigua a una altra bassa.
Assut de l’arenal
L’últim dels quatre assuts que hi ha en el riu de Borriol i a partir del qual l’aigua del riu deixa d’aprofitar-se. Aquest es localitza al final de l´horta Avall i s’encarregava d’emmagatzemar aigua mitjançant una sèquia en el marge esquerre del riu a la bassa del l´Arenal des d’on es regaven les hortes d’aquesta partida. El barranc de la Joquera desemboca en aquest punt
Les sénies del palmar
La primera presenta una estructura circular realitzada a base de maçoneria travada amb morter de calç, s’utilitza fonamentalment pedra sorrenca i en menor mesura calcària de mitjana mesura. La rampa d’accés és de maçoneria i terra compactada. La porta d’accés és un afegit posterior. Està realitzada a base d’una xapa metàl·lica i formigó. Destaca la presència d’una placa de pedra amb la següent inscripció: PROPIEDAD DE JULIAN ESTEVE MONFERRER, DESTINADA A HUERTO A LOS 18 A EDAD EL AÑO 1854.
La segona sénia és la que millor es conserva. Es tracta d’una estructura circular realitzada a base de maçoneria travada amb morter de calç, s’utilitza fonamentalment pedra sorrenca i en menor mesura calcària de mitjana mesura. La rampa d’accés és de maçoneria i terra compactada. Es conserva l’aqüeducte que portaria aigua a la sènia.
La tercera sénia presenta planta circular amb estructura realitzada a base de maçoneria travada amb morter de calç, s’utilitza fonamentalment pedra sorrenca i en menor mesura calcària de mitjana mesura. La rampa d’accés és de maçoneria i terra compactada.
Molí de la torreta
Estructura localitzada al Riu Borriol prop de l’Assut de Borrus. Es tracta d’una torre quadrada d’uns 9 metres d’alçària amb una base de 4 per 4 metres. Es troba realitzada a base de pedra de res roig unida amb argamassa. Possiblement es tracta d’un antic molí fariner d’origen medieval, per la disposició del cup (disposició vertical).El cup era un pou cilíndric, construït amb carreus i enlluït amb morter de calç per a evitar filtracions i la seua grandària era inversa al cabal disponible. Aquesta fou una novetat introduïda pels andalusins que va permetre que les moles grans funcionaren a una velocitat adequada. Aquest molí tenia dues moles, ja que a la part baixa del cup encara es poden veure les dues boteres. Degut a les nombroses riuades de l’antic moli fariner de l’antic moli fariner nomes queda en peu aquesta torre amb una base. Conserva part de la bassa en el vessant nord del Tossal del Molinàs, la qual rep el nom del mateix molí. Encara es pot vore l’entrada d’aigua i les dos boques de la torre de l’eixida de l’aigua. No se sap d’on arreplegava l’aigua per al seu funcionament. Algunes hipòtesis diuen que es podria abastir de la sèquia de l’Horta Mitjana o del barranc de la Coma, encara que no s’han trobat restes per a poder corroborar alguna de les dues hipòtesis.
El molí
Es tracta d’una construcció localitzada al marge esquerre del riu Borriol. Formada per dos mòduls constructius ben definits: el molí pròpiament dit i la casa del moliner. Presenta una sola nau rectangular de maçoneria coberta per una volta de canó. La façana està orientada al riu Borriol, situat al nord-oest, i en ella es troba l’accés, que s’efectua a través d’una porteta amb muntants de rajoles i arc escasser. A l’interior s’observen dues portes més amb la mateixa tècnica constructiva. La primera d’elles, també en la façana, dona accés a una mena de corralissa o pati situat front el molí. La segona porta és més gran i es troba a la dreta de l’entrada, donant pas a la vivenda del moliner, adossada al lateral sud-oest del molí. Al costat oposat un banquet corregut de maçoneria i rajoles completa la distribució interna del recinte. Baix el parament del mur sud-oest es conserva un arc apuntat bastit amb carreus, tractant-se possiblement d’un arc diafragma d’estil gòtic. Respecte a la maquinària de molta tenia dos parells de moles (de les quals actualment nomes es conserva una) i un cub, afegint-se un tercer parell a mitjans del XIX, la qual estava separada dels dos parells originals. Aquesta modificació és conseqüència de l’ampliació de la superfície a regar de l’Horta Avall fins a l’assut de l’Arenal, la qual cosa va comportar la construcció d’una nova sèquia des del molí.
L’aigua era captada del riu mitjançant l’Assut de Borrús, situat 620 metres aigües amunt. Des de allí la sèquia de l’alqueria la conduïa fins a la bassa situada en la part posterior del molí. Dita bassa connectava amb el carcau a través del cup, una sòlida canalització vertical de pedra travada amb morter que salvava el desnivell existent precipitant l’aigua i posant en funcionament tot el mecanisme del molí. Abans de l’ampliació una volta utilitzada l’aigua pel molí, aquesta tornava al riu.