El llibre d’aquest mes és: “Primavera Encesa” de Vicent Borràs que ha sigut “Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva”.
L’argument és el següent: “Les mirades d’Àngel i de Nada es troben enmig d’una multitud d’estudiants perplexos davant les porres i el soroll, intimidats per l’helicòpter de la policia que sobrevola els seus caps. Són mirades carregades de reivindicació i de por, però també d’emoció i, sobretot, de futur. La «primavera valenciana» acaba d’esclatar, prompte es produiran les càrregues policials que –lluny de silenciar la veu d’uns joves que protestaven per les retallades en educació– van ser el germen d’un episodi colpidor que va sacsejar la consciència social, que reclamava canvis”.
“Primavera Encesa” apunta a una línia doblement testimonial i novel·lística, amb un estil que beu d’una realitat a la qual mira d’adaptar-se en tot moment. A més, el fet d’inserir a la novel·la declaracions literals d’aquesta realitat, n’afavoreix la versemblança, la fa més creïble i pròxima, com ara les del cap superior de Policia: “No és prudent, des del punt de vista de la tàctica i la tècnica policial que jo diga a l’enemic quines són les meues forces”. O quan fa una anàlisi en clau política i històrica de les mobilitzacions recents: “Abans ells, els nostres pares, lluitaven per uns drets que no tenien, i nosaltres ho estem fent més o menys pels mateixos drets que ells van aconseguir, i que ara ens estan furtant dia a dia”.